Han Fei

Han Fei 韓非

Nom original	(zh-hant) 韓非
Biografia
Naixement	c. 280 aC Estat de Han (Dinastia Zhou)
Mort	233 aC (46/47 anys) estat de Qin (Dinastia Zhou)
Causa de mort	Suïcidi per enverinament
Altres noms	Han Fei Zi
Es coneix per	Han Feizi (llibre)
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof
Partit	Legalisme (filosofia xinesa)
Professors	Xunzi
Influències	Influències Xun Zi, Shang Yang, Shen Buhai, Shen Dao
Obra
Obres destacables (segle III aC) Han Feizi (en)

En aquest nom xinès, el cognom és Han (韓).

Han Fei (també Han Fei Zi) (xinès tradicional: 韓非, xinès simplificat: 韓非, pinyin: Hán Fēi, Wade-Giles: Han Fei) (ca. 280 aEC – 233 aEC) va ser un filòsof^[1] i estadista legalista xinès ^[2][2] durant el període dels Estats Combatents que, juntament amb Li Si, Gongsun Yang, Shen Dao i Shen Buhai, va desenvolupar la doctrina de l'escola de les lleis o legalisme.^[3][4] Era un príncep de l'estat de Han.^[5]

Han Fei és sovint considerat el màxim representant del legalisme per a Han Feizi,^[6] una antologia posterior d'escrits que se li atribueixen tradicionalment,^[7] que sintetitzava els mètodes dels seus predecessors.^[8] Les idees de Han Fei de vegades es comparen amb les de Niccolò Maquiavel,^[9] autor d'El príncep.^[10] Es diu que Zhuge Liang va donar una gran importància als Han Feizi, així com a Shen Buhai.^[1][11]

Sima Qian explica que Qin Shi Huang va anar a la guerra amb l’estat de Han per obtenir una audiència amb Han Fei, però finalment el va convèncer per empresonar-lo, i després es va suïcidar.^[12] Després de la desaparició de la dinastia Qin, l'escola va ser oficialment vilipendiada per la dinastia Han que la va succeir. Malgrat el seu estatus de marginat al llarg de la història de la Xina imperial, la teoria política de Han Fei i l'escola legalista van continuar influint fortament en totes les dinasties posteriors, i l'ideal confucià de governar sense lleis mai no es va realitzar.

Han Fei va manllevar l'èmfasi de Shang Yang en les lleis, l'èmfasi de Shen Buhai en la tècnica administrativa i les idees de Shen Dao sobre l'autoritat i la profecia, subratllant que l'autòcrata serà capaç d'aconseguir un control ferm sobre l'estat amb el domini de la seva metodologia dels predecessors: la seva posició de poder (勢 shì), 'tècnica' (術 shù), i 'llei' (fa). Va subratllar la importància del concepte de tenir el resultat real responsable davant la parla (刑名 xingming), juntament amb el sistema de càstig i recompensa de dues nanses, així com wu wei (no esforç).